L’entrenament i equilibri físic (metabòlic), emocional i mental són els pilars fonamentals en la vida de qualsevol gos, sense importar la seva edat, raça o mida.

Que un ca tingui l’oportunitat d’exercitar-se diàriament contribueix no només a la seva salut física, sinó també al seu benestar emocional, la seva longevitat i la qualitat de la relació amb els seus guies de referència.

En aquest petit escrit, explorarem els principis, tipus d’exercicis, beneficis i recomanacions per implementar un programa d’entrenament físic adequat i segur de la mà d’un professional caní.

Importància de l’entrenament físic en els gossos

L’exercici regular és tan essencial per als gossos com per a qualsevol altre ésser. No només ajuda a prevenir el sobrepès i problemes articulars, sinó que també redueix els nivells d’ansietat, evita l’aparició de conductes no desitjades i reforça el vincle entre el gos i els qui hi conviuen.

• Salut cardiovascular: El moviment estimula el cor i els pulmons, millorant la circulació i l’oxigenació dels teixits.
• Balanç corporal: Un gos actiu crema calories, mantenint-se en forma i reduint el risc de malalties associades a l’obesitat, a més ajudem en el reforç muscular en la prevenció de futures malalties degeneratives per l’edat (artrosis, displàsies, etc.) on algunes races tenen predisposició a patir-les.
• Enfortiment a escala muscular, de la fàscia, tendinós i ossi: l’exercici promou el desenvolupament de músculs i ossos forts, essencials per a una vida llarga i saludable.
• Estimulació mental: Nous entorns i reptes estimulen els sentits i el cervell del gos, fomentant el desplaçament i el moviment natural en ells.
• Reducció de l’estrès i l’ansietat: La despesa d’energia ajuda els gossos a relaxar-se i mantenir un comportament equilibrat, junt amb un treball amable d’obediència i gestió emocional.

Si apliquem sempre un combo d’exercici/esport/activitat física en binomi amb treball mental d’obediència a través del joc i una gestió emocional entrenada amb cura i amabilitat, i a més a la natura, l’experiència que es viu entrenant amb ells és indescriptible.

Factors a considerar abans d’iniciar l’entrenament

Abans d’ iniciar qualsevol planificació, és fonamental considerar factors individuals com l’edat, la raça, l’estat de salut i la condició física del gos junt amb la capacitat de durabilitat de l’entrenament (constància realista) i sobretot el vincle en el binomi.

• Edat: Els cadells i els gossos majors requereixen exercicis adaptats a les seves necessitats i capacitats.
• Metabolisme i balanç corporal: Com els humans, previ a iniciar qualsevol mena d’activitat hem d’avaluar la Salut metabòlica que tenim davant i preparar-la adequadament per iniciar-la d’una manera progressiva.
• Nutrició: Assegurar-nos que sabem els criteris adequats i bàsics per tenir als nostres animals forts a escala nutricional i saludables per a cada fase de la temporada o cicles de l’entrenament.
• Raça: Algunes races tenen més predisposició a l’activitat física intensa, mentre que d’ altres necessiten rutines menys exigents o un altre perfil esportiu (resistència…) o alguns s’ha de treballar amb cura amb cicles d’entrenament molt calculats i especials (com les races braquicèfales). PERÒ TOTS NECESSITEN MOVIMENT.
• Condicions mèdiques: Problemes cardíacs, displàsia, artrosi i altres afeccions requereixen supervisió professional i un bon seguiment.
• Temperament: Ens influirà sense dubte en la seva motivació i resposta a l’entrenament o l’esport.
• VINCLE: He de partir de la base que igual que en el binomi entrenadora – pupil·la, en el binomi gos-guia hem de partir d’una relació de confiança mútua i respecte, construïda a través de la comunicació i l’enteniment del llenguatge caní, això resulta la clau d’un binomi equilibrat i un equip amb connexió profunda.

Tipus d’entrenament físic i esports dins del món caní (alguns d’ells)

L’ exercici per a gossos ha de ser variat per estimular diferents grups musculars i mantenir la motivació. Entre les activitats més habituals les puc desglossar en els següents grups:

1. Mushing

Mushing terra: Bikejoring, Scooter o patí, Bikejoring, Carro (tricicle/kart…), Canicross.

Mushing neu: Skijoring, Trineu (Pulka…).

El mushing ofereix nombrosos beneficis per als gossos, com l’enfortiment de la musculatura i el sistema ossi, la millora de la resistència i salut cardiovascular, el control de pes i la reducció de l’estrès i l’ansietat. A més, aquesta activitat fomenta més confiança i un vincle més fort amb la seva guia o musher, ajuda a canalitzar la seva energia de forma positiva, promou la socialització en grup i permet gaudir d’entorns naturals. És fonamental triar joguines segures, espais adequats i un bon tàndem de joc (joc dirigit/joc en lliure…) entre d’altres.

NOTA: Això si, no tots els humans ni tots els gossos es troben en disposició de realitzar aquests esports sense una formació i entrenament específic previ.

2. Activitat física suau (posta en forma)

Terra: Canirandonée, Freerunning, Joguing.

Neu: Canirandonée amb raquetes de neu.

Aquesta activitat permet gaudir de l´entorn natural d’una manera més amable i a ritme tranquil, augmentant la resistència i la força a nivell fisiològic.

NOTA: Activitats que ens permeten una adaptació molt flexible a qualsevol usuari i binomi, és una gran manera d’iniciar vincle i la posta en forma a la natura.

3. Detecció canina

Detecció esportiva, Detecció específica en venteig o rastre (persones, substàncies, plagues…), Mantrailing, etc.

Aquests esports es basen en l’ús del sentit de l’olfacte. La diferència entre el mantrailing i el rastreig, és que en el rastreig el gos ha de seguir una pista en el sòl, mentre que en el mantrailing es guia per una olor determinada que ha deixat enrere el traçador.

NOTA: Absolutament per tota mena de binomis (encara més, sempre recomano aquest tipus d’entrenament a tothom) independentment i a més a més de l’esport o l’activitat a practicar, la utilització de la trufa en els nostres gossos és indispensable.

4. Agility, circuits d’obstacles i jocs

Agility, DogFrisbee, DiscDog, FlyBall, etc…

Disciplines que combinen l’exercici físic i mental, on el gos ha de superar salts, túnels i altres proves d’alt impacte i exigència física global i una qualitat mental alta, a més d’un treball previ d’obediència exquisit. Sempre ens basem en el joc, ens caldrà un gos molt proactiu! En l’actualitat i fora de la modalitat competitiva hi ha centres d’entrenament específics on entrenen a tot tipus de binomis al nivell que sigui.

NOTA: Aquest tipus d’esport a parer meu el recomano sobretot per a gossos actius i amb bona condició física, ja que al ser d’alt impacte i girs amb rotacions ràpides i canvis direccionals potents les lesions musculars i tendinoses son habituals.

5. Esports de mossegada i Obediència

OCI (Obediència de Classe Internacional), RING (Ring Francès o Mondioring), ODU (Obediència Esportiva d’Utilitat), IPO, RallyObedience, Pasturatge esportiu, etc.

Són disciplines esportives que es basen en exercicis pràctics i útils per al dia a dia i a banda altres d’aquestes modalitats són de les més completes i difícils a entrenar en un binomi, ja que requereixen d’una fortalesa + autocontrol + força física + actitud excel·lent (pro activitat), això sí, està obert a gossos de qualsevol raça i condició, tant de pedigrí com de mestissos. L’objectiu és desenvolupar la relació entre el gos i el guia, i els exercicis són progressius, dividint-se en diferents graus de dificultat que culminen en una Copa i un Campionat Nacional.

NOTA: Excel·lents tant si vols practicar-ho com a aficionat, com si vols participar més en l’àmbit competitiu oficial o com si vols realitzar-ho com a complement del programa d’entrenament físic. Per a gossos amb instint de pressa o guarda són meravellosos.

Recomanacions per a un entrenament segur

• Escalfa abans d’ iniciar qualsevol sessió esportiva, imprescindible saber com fer￾ho (prevenció de lesions) i a més treballar una bona introducció(sempre igual), on al gos li quedi clar que s’ha de preparar (focalitzar) perquè queda poc per començar “aquell joc que tant li agrada”.
• Hidrata al gos abans, durant i després de l’exercici, especialment en climes càlids. Però amb cautela, tenim uns tempos específics, ja que poden patir torsió d’estómac i altres…
• Evita superfícies abrasives o molt calentes.
• Observa signes de cansament extrem, panteix excessiu, cuixera o desorientació, tot i que mai hem d’arribar a aquest punt si el tenim ben entrenat i li realitzem el nivell adequat (freqüència + intensitat + volum) d’entrenament.
• Per tant, adapta i readapta cada dia la intensitat i durada de l’exercici segons la resposta i estat físic del gos del moment!
• Premia l’esforç de manera equilibrada i amable (joc, menjar, atenció, motivador, llibertat, etc.) tenim moltes maneres de reforçar-los, descobrim la que s’adeqüi a cada instant de millor manera.

Errors comuns i com evitar-los

• Forçar el gos a exercitar-se quan mostra signes de dolor, esgotament o no vol.
• Ignorar les condicions climàtiques.
• Oblidar la importància del joc com a part de l’exercici/entrenament.
• Descuidar la hidratació i el descans.
• ABANS DE DUR A TERME QUALSEVOL ACTIVITAT FÍSICA O ESPORT QUE MAI HAS PRACTICAT ABANS COM A INDIVIDU, PREVI A INICIAR-HO AMB EL TEU GOS/SA, és molt important que demanis formació i informació als professionals adequats.

Conclusions…

L’entrenament físic és part essencial per assegurar una vida plena i feliç a qualsevol gos. Planificar rutines variades, adaptades i segures, no només preveu malalties, sinó que fomenta la confiança i la comunicació entre les persones i els seus gossos. La clau està a observar, escoltar i gaudir junts de cada moment; així, l’exercici esdevé una font de benestar per a tots dos, enfortint no només el cos, sinó també el vincle que els uneix.

La meva feina consistirà a trobar-vos aquest equilibri i reforçar el vincle preparant-vos una programació individualitzada a cada binomi.